
A continuación presentamos un poema de Alejandro Rejon Huchin, traducido al Catalán por el poeta, editor y traductor español Josep Lleixà Fernández .
BOIRA DE SOL
On la boca de l’alba sembra els teus llavis l’aigua corre fins el cabal del son, es deslliga tota la teva pell fins acallar la nit com una ànima que gemega sobre els llums d’oli que tenyeixen els miralls, dissipen totes les aigües en el teu color despertant en llenços on els bondadosos raïms obrint-se com la sorra entre els ulls, figures d’àngel s’incrusten en les tiges fins que el teu ventre niant els porus dispersos en les pastures d’aire on va la nostra vida refracta una gota de cendra com totes les lectures del fang que transporta la nostra carn.
NIEBLA DE SOL
Donde la boca del alba siembra tus labios
el agua corre hasta el caudal del sueño,
se desata toda tu piel hasta
callar la noche como un alma que gime
sobre los focos de aceite
que tiñen los espejos,
disipan todas las aguas en tu color
despertando en lienzos donde
los bondadosos racimos se abran
como la arena entre los ojos,
figuras de ángel se incrustan en los tallos
hasta que tu vientre anidando los poros
dispersos en los pastos de aire donde va nuestra vida
refracta una gota de ceniza
como todas las lecturas
del barro que transporta nuestra carne.
Leave a Reply